. L’AMFITEATRE 

Va ser construït a principis del s. II dC pel flamen provinciae Hispaniae citerioris. La seva ubicació respon a la intenció d’aprofitar el pendent natural del terreny per construir una part de les seves graderies. Es tracta d’una construcció de forma el·líptica. L’arena és de 61,50 m x 38,5 m i presenta unes construccions subterrànies (fossae) que la creuen longitudinalment i transversal. Aquestes fossae que estaven cobertes donaven cabuda als mecanismes escenogràfics. L’arena estava separada de la cavea pel podium, un alt mur de 3,25 m. Dos murets dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles. Les dues portes principals que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l'eix curt, per on sortien gladiadors i feres. A l’eix central de la part de la cavea que mira al mar se situaria la tribuna d’autoritats. A l’extrem d’una fossae es va trobar una pintura mural dedicada a Nèmesi, la deessa a la qual s’encomanaven els gladiadors abans de sortir a lluitar. La restitució de l’edifici –amb unes dimensions totals de 109,50 m x 86,50 m– perrmet atribuir una amplada de 24 m a la cavea, amb una capacitat aproximada de uns 14.000 espectadors. El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datable al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'església romànica 9 de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles a l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic.