FÒRUM DE LA COLÒNIA

 El fòrum era el centre neuràlgic d’una ciutat romana: lloc de trobada i de reunió i espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, judicial, polític i econòmic. S’articulava entorn a una plaça porxada a la qual s’obrien edificis, tant civils com religiosos. El fòrum de Tàrraco estava situat a la part baixa de la ciutat, integrat a l’àrea residencial ja des del segle II aC. Actualment es trobaria a la zona delimitada pels carrers Cardenal Cervantes, Soler, Fortuny i Gasòmetre. A aquesta primera plaça pública porticada s’hi arribava des d’un dels eixos viaris principals de la ciutat, el decumanus maximus. La ubicació del fòrum va respondre clarament a criteris topogràfics: es trobava al cim d’un turó existent a l’oest de la part baixa de la ciutat, presidint una carena rocosa de 15 metres d’alçada que separava el nucli urbà de la badia portuària. D’aquesta forma es creava un marc escenogràfic i monumental que ressaltava la importància de la ciutat. L’espai estava presidit, al nord, pel temple Capitolí, una construcció de triple cel·la destinada a retre culte a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). La façana estava encarada a la badia portuària. Sabem també que en aquest fòrum es van col·locar inscripcions i estàtues honorífiques com la làpida dedicada primer a Pompeu (71 aC) i posteriorment al lloctinent de Cèsar, Publi Muci Escèvola. Poc més coneixem d’aquesta primera plaça pública. Ara bé, cal imaginar-s'hi l’existència d’una sèrie d’edificis administratius bàsics en el funcionament de qualsevol nucli urbà, com la cúria o lloc de reunió del consell de la ciutat, l’arxiu comunal (tabulari), el tresor (aerarium) o la presó 11 (carcer). En el primer decenni del segle I dC, el fòrum republicà patia una primera gran reforma lligada a la construcció del teatre, a l’est del recinte. A partir d’aquest moment, plaça pública i edifici d’espectacles queden integrats com espais de representació i de propaganda imperial. També coneixem per Quintilià que els tarraconenses van fer construir, en algun sector d’aquest fòrum republicà, un altar dedicat a August representat en monedes de l’època. Aquest serà el primer acte a tot l’Imperi de devoció a l’Emperador i l’inici del que es coneixerà com a culte imperial. La construcció del fòrum adiectum data, possiblement, del període del principat de Tiberi, quan es porta a terme la segona gran reforma del fòrum de la Colònia amb la construcció d’una segona plaça porticada annexa a l’oest de la primera, però elevada respecte a aquesta primera pràcticament 5 metres (forum adiectum). Sabem, per notícies del segle XIX, que estaria porticada amb columnes sense base (toscanes o dòriques) amb una alçada total aproximada de 6 metres. El costat sud de la columnata estaria recolzada sobre un criptopòrtic documentat en excavacions recents. Al nord de la plaça tiberina es va construir una basílica de tres naus que incorporava, al centre de l’ala nord, una sala de planta quadrangular interpretada com a cúria o aedes Augusti. Aquesta basílica s’ha conservat i és visitable actualment. Segurament al llarg dels segles I i II es van anar afegint a un o altre fòrum més temples o recintes sacres, monuments commemoratius, estàtues i làpides honorífiques.